Fundación Punjab

Una emergència és una situació de copeja de forma dramàtica la vida i el benestar d'un grup important de persones i que requereix accions extraordinàries per garantir la supervivència, la cura i la protecció dels afectats. Les emergències inclouen catàstrofes naturals com els terratrèmols i els huracans o catàstrofes produïdes pels éssers humans com els conflictes bèl·lics. Com és habitual “emergència” com concepte no s'aplica de la mateixa manera a diferents realitats això va ocórrer com fa uns pocs anys amb el virus de la SIDA, que va passar a ser considerat com “emergència” i molt probablement succeirà amb el consum de drogues i els seus models de prevenció.

Considerar el consum de drogues, legals i il·legals, com una emergència no és cap banalitat, en tant que “copeja de forma dramàtica la vida i el benestar dels éssers humans” i “requereix accions extraordinàries”. Sens dubte els models construïts sobre la prevenció de desastres i situacions d'emergència permeten adoptar una postura psicològica, sociològica i fins i tot ètica més adequada per afrontar el consum de drogues. La prevenció de les situacions d'emergència constituïxen un eix fonamental que aborda diferents aspectes íntimament relacionats amb mitigar l'impacte de l'emergència, millorar la resiliència dels grups humans implicats, i fomentar la capacitat dels grups afectats per a defensar-se de forma autònoma dels danys produïts.

La prevenció de desastres inclou la recollida permanent i anàlisi de dades relacionades amb les causes –directes i indirectes- i conseqüències dels mateixos. És necessari predir els aspectes clau que afecten a la situació, definir les comunitats amb mes risc, i impulsar els mecanismes propis dels grups humans implicats per a plantar cara a la situació d'emergència, al mateix temps és fonamental identificar els plans i projectes de les administracions dissenyades amb la finalitat d'abordar les conseqüències de l'emergència per assegurar que les accions van dirigides als grups més febles i vulnerables. La preparació dels plans d'emergència té com objectiu principal minimitzar els efectes negatius de l'emergència i assegurar que l'organització i que les respostes planificades de l'emergència responen quant a la seua temporalització i eficàcia. Per altra banda és necessari tenir en compte de la planificació de les accions immediates ha d'anar acompanyada d'una planificació a llarg termini de les estratègies necessàries per donar una resposta estructural a les causes que provoquen les emergències. Evitar les respostes “d'últim minut” és fonamental en aquest procés.

La preparació d'un pla d'emergència ha de tenir en compte una sèrie de qüestions bàsiques que és necessari prioritzar:

• Generar una sòlida xarxa d'agents d'intervenció que estiguen capacitats per determinar que fer, que manera i on en el marc d'un pla articulat d'acció humanitària.

• Un grup coordinador que responga a les necessitats amb les eines i recursos necessaris.

• Mecanismes de finançament que asseguren els recursos necessaris.

• Una xarxa d'informació i gestió disposada a abordar les decisions claus.

Brújula, un projecte de prevenció del consum de drogues amb els valencians gitanos com a grup específic

Un projecte d'aquestes característiques requereix d'una estratègia de coordinació multisectorial. Sabem que les causes del consum de drogues són multidimensionals i per això la resposta ha d'abordar-se des de diferents sectors socials i administracions. Els sectors sanitaris, educatius, jurídics, de serveis socials, de drets humans, policials i de seguretat, sense oblidar als propis actors les comunitats gitanes. Tots ells deuen estar articulats amb la finalitat de donar una resposta eficaç, coordinada i global a les accions del projecte.

Aquest enfocament multisectorial requereix una sèrie d'elements bàsics:

1 . Una planificació estratègica.
2 . Recursos humans i materials.
3 . Articular una planificació funcional de les tasques distribuïdes entre les administracions autonòmiques, provincials i locals, les institucions privades i públiques i les organitzacions humanitàries i socials.
4 . L'objectiu fonamental d'aquest enfocament multisectorial és proveir als usuaris de serveis eficaços, adequats i confidencials.
5 . Finalment aquest enfocament ha de garantir la participació activa garantint la seua protecció i la confidencialitat de les seues aportacions.

Aquest enfocament es materialitza en les següents accions de gestió i coordinació:

1 . Articular un equip de gestió del projecte.
2 . Articular una xarxa d'entitats públiques i privades i administracions autonòmiques, provincials i locals en el qual participen responsables de les diferents àrees: salut, educació, justícia, serveis socials i cossos i forces de seguretat.
3 . Desenvolupar les accions del projecte programades garantint la participació activa dels grups gitanos.
4 . Tots els actors implicats han de participar en l'elaboració i desenvolupament de les accions del projecte per garantir la màxima eficàcia de les accions de prevenció.
5 . Orientar a les institucions implicades sobre les accions del projecte assegurant que assumeixen la perspectiva multisectorial que impulsa la convergència de les accions i la mútua dependència.
6 . Assegurar la difusió de la informació rellevant del projecte i garantir que tots els grups disposen de la mateixa contrastant de forma permanent el bon funcionament dels canals d'informació.
7 . Articular una base de recursos amb l'ambició que es vaja ampliant progressivament amb la finalitat de consolidar les xarxes, sensibilitzar als agents implicats i millorar l'eficàcia de comunicació amb els usuaris.
8 . Estructurar accions d'avaluació permanent que seran remesos de forma anònima al grup de gestió del projecte.

En la Comunitat Valenciana les administracions i institucions mes rellevants en la gestió del projecte serien les següents: Conselleria de Sanitat i FEPAD, Conselleria d'Educació, Conselleria de Benestar Social, Conselleria de Justícia, Diputacions provincials, Ajuntaments, Cossos i forces de seguretat de l'estat, Organitzacions no governamentals que s'ocupen de la prevenció de drogues i organitzacions i institucions que s'ocupen del projectes d'intervenció amb la comunitat gitana.

Fases de les accions del projecte

Fase de sensibilització dirigida a les famílies gitanes: les accions del projecte s'articulen en tres fases complementàries: Sensibilització: Disseny, edició i difusió.

Fase de sensibilització dirigida a les administracions i institucions.

Administracions educatives en tots els seus nivells especialment en els grups d'edat infantil i juvenil.

Administracions relacionades amb la seguretat pública sobre la importància d'establir mesures preventives i dissuasòries enfront del consum de drogues.

Administracions sanitàries sobre la necessitat d'articular protocols relatius a la prevenció del consum en atenció primària i especialment en pediatria.

Difusió de la informació sobre els recursos existents en el camp de la prevenció de drogues i sobre els serveis que ofereixen i les manques que presenten.

Procés de captació i sensibilització de les administracions i institucions de tot tipus vinculades al projecte.

Fase de coordinació

Establir grups de treball d'àmbit provincial amb la finalitat de coordinar les accions a realitzar. Aquests grups de treball estructurats en xarxa deurien comptar amb la representació de les administracions locals i provincials, en l'àmbit sanitari, educatiu, jurídic i de benestar social.

Establir una xarxa d'informació i difusió dels continguts i avanços del projecte i les seues accions a curt i mig termini.

Estructurar un equip de seguiment i avaluació del projecte a nivell autonòmic.

Articular, temporalitzar i aplicar les accions proposades en el projecte realitzant les adaptacions oportunes amb la finalitat de garantir l'eficàcia del mateix.

Elaborar una guia de recursos ja existents en diferents àmbits relacionats amb la prevenció del consum de drogues: activitats esportives, culturals, sanitàries, educatives i formatives.

Accions i aplicació de les mateixes

Accions en el àmbit de l'educació

Sensibilització i conscienciació de la població infantil i juvenil escolaritzada a través de la introducció en les matèries curriculars dels centres públics i privats de materials relacionats amb educació per a la salut, tant física com mental, i les conseqüències del consum de drogues.

Articulació de cursos de formació amb la col·laboració dels CEFIRE (Centres de Formació i Recursos) destinats al professorat de primària i secundària per a sensibilitzar-lo de la importància d'oferir a l'alumnat continguts curriculars de caràcter transversal en l'àmbit d'educació per a la salut, tant mental com física, en els centres públics i privats de la Comunitat Valenciana.

Foment de les Escoles de Salut entre les organitzacions de mares i pares d'alumnes, associacions i confederacions articulant un programa formatiu que impulse la participació i la implicació dels pares i mares en la formació dels seus fills i filles en assumptes relacionats amb la salut i amb la prevenció del consum de drogues.

Foment de la participació en concurs literaris en el qual l'alumnat dels centres realitzaria creacions en forma de conte per treballar i expressar d'una forma artística els continguts apresos sobre les drogues i les conseqüències negatives del seu consum.

Articulació de tallers i tutories desenvolupats pel professorat dels centres de primària i secundària per abordar els següents temes:

· Desenvolupament de la intel·ligència emocional. Les percepcions sobre l'autoestima, l'acceptació, el desenvolupament positiu i constructiu de les emocions són factors fonamentals en el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat i la seva actitud enfront de les drogues.
· Habilitats socials.
· Estratègies de comunicació.

Desenvolupament d'una pàgina web sobre salut, tant mental com física, atenent a qüestions emocionals i sentimentals, autoconcepte, autoestima i desenvolupament personal. Tot això permetria oferir a l'alumnat dels centres un espai d'informació i de comunicació anònim a través de fòrums i de xats supervisats.

A través de les assignatures curriculars s'oferiria a l'alumnat dels centres tant privats com públics activitats artístiques vinculades amb continguts formatius sobre la salut i les drogues.

La programació d'obres de teatre, musicals, performance, marionetes, mim…etc, activitats musicals o de dansa són instruments artístics amb un fort impacte emocional per als espectadors i que al temps suposa per als actors i participants un procés de preparació de continguts que té un caràcter educatiu i que garanteix la transmissió dels continguts d'una forma lúdica.

Foment de la mediació intercultural amb l'objectiu d'utilitzar la figura del mediador intercultural done suport a les accions formatives desenvolupades en el centre - en espais extraescolars o en les aules- i realitze accions de motivació i d'estímul dirigides a les famílies gitanes i d'altres minories culturals amb la finalitat de sensibilitzar-les sobre la importància de l'educació per a la salut i les estratègies de prevenció del consum de drogues.

Accions en l'àmbit del desenvolupament comunitari

Dirigida a l'organització d'activitats esportives per a grups d'infància i adolescència especialment per aquelles que es troben en situació de risc: les quals viuen en barris gheto, que estan en contacte amb el tràfic de drogues, que manquen d'espais d'oci saludable. Aquestes activitats s'organitzarien a través dels recursos esportius de les corporacions locals o institucions privades i públiques que tinguen com objectiu la promoció de l'esport. Entre els seus objectius fonamentals es trobarien l'organització d'equips d'esports d'equip (futbol, bàsquet, handbol…) dirigits especialment als xiquets i adolescents.

Dirigida a organitzar campaments destinats als grups d'infància i d'adolescència i les seues famílies. Aquests campaments desenvolupats en espais naturals tindrien com objectiu oferir a les famílies gitanes un espai de formació i d'oci en el qual els adults i les xiquetes i xiquets rebrien una formació intensiva en qüestions de salut i de prevenció de drogues. L'objectiu implícit d'aquests campaments és articular grups de famílies especialment motivades en l'àmbit de la prevenció de drogues que es convertirien en “agents de salut” per a col·laborar en altres accions del pla. Aquesta acció hauria de ser desenvolupada per les corporacions locals (benestar social, cultura, esport…etc) en cooperació amb organitzacions gitanes, les UCAs i els equips de formació de la Conselleria de Sanitat.

Orientada al suport psicosocial dels familiars de consumidors que es troben en una situació mental i física molt deteriorada i que requereixen suport terapèutic i social amb la finalitat d'evitar la degradació total de les relacions familiars que comporten riscos importants per als menors de les famílies implicades. Aquest projecte hauria de comptar amb els recursos dels centres de salut de zona, de les UCAs i dels serveis socials de base amb la finalitat d'articular una xarxa de suport. En aquest sentit resulta fonamental la participació de les organitzacions gitanes i dels equips de mediació.

Accions en el àmbit jurídic i dels cossos i forces de seguretat.

Dirigida a la sensibilització dels cossos i forces de seguretat sobre aquest àmbit mitjançant seminaris en el marc de les estructures de formació permanent que reben aquests professionals.

Dirigida a la sensibilització dels funcionaris de centres penitenciaris i de reclusió de menors mitjançant tallers i seminaris sobre la dimensió transcultural del consum de drogues i les estratègies de prevenció en aquest àmbit.

Accions en l'àmbit sanitari: ambulatoris, hospitals, UCAs…etc.

Dirigida a la formació i sensibilització del personal sanitari dels diferents àmbits sobre la importància de les estratègies de prevenció del consum de drogues. L'objectiu és articular seminaris de formació dirigits als equips amb la finalitat de millorar la comunicació entre les famílies i els centres. Aquest seminari seria articulat per personal docent de la Conselleria de Sanitat, investigador i expert d'Universitats i de les Administracions.

Dirigida als ambulatoris i hospitals amb la finalitat d'estructurar un espai d'atenció als pacients en els quals un mediador intercultural amb formació específica en l'àmbit sanitari puga oferir als pacients suport en quant a facilitar la comunicació amb els equips mèdics, acompanyaments, seguiment de casos, motivació a les famílies…etc. Aquest seminari seria articulat per personal docent de la Conselleria de Sanitat, investigador i expert d'Universitats i de les Administracions.

Dirigida a personal sanitari expert en l'àmbit de les drogodependències. Es tractaria d'un seminari orientat a la formació específica d'aquests professionals en l'àmbit de la dimensió transcultural de les drogues i el seu consum amb la finalitat de donar suport a les accions que desenvolupen des del seu àmbit de treball. Aquest seminari seria articulat per personal docent de la Conselleria de Sanitat, investigador i expert d'Universitats i de les Administracions.

Desenvolupament de les accions

Fase de preparació i planificació

La planificació i preparació de les accions ha d'articular tot un seguiment d'accions prèvies que és necessari tenir especialment en compte:

1 . Desenvolupament d'un sistema de coordinació especificant el personal responsable de cadascuna de les àrees pertanyents a agències, institucions o administracions.

2 . Un disseny adequat dels plans de preparació per a donar resposta al diagnòstic previ realitzat.

3 . Formació dels equips professionals que van a desenvolupar la intervenció en cadascuna de les àrees establint els criteris de coordinació seguiment i avaluació de cadascuna de les accions de preparació realitzades.

Les intervencions han d'anar precedides d'una curosa planificació i assessorament sobre el context local dels grups sobre els quals es va a aplicar el projecte d'intervenció. El procés d'assessorament requereix la participació un equip professional amb un perfil interdisciplinar que aborda un ampli espectre de qüestions tant de caràcter qualitatiu com quantitatiu sobre les disfuncions detectades.

Col·laboracions

En les intervencions deuen participar com assessors i col·laboradors tant administracions com organitzacions no governamentals i institucions. La coordinació entre les diferents agències implicades és un aspecte clau.

La integració de la prevenció en atenció primària

Garantir l'accés als recursos socials i sanitaris dels usuaris als quals va dirigit el programa.

És fonamental per al funcionament de les accions que cadascuna d'elles incloga objectius sincrònics i diacrònics. Cadascuna de les fases i els seus objectius han d'anar temporalitzades en funció dels progressos o reculades de les accions tenint en compte el desenvolupament comunitari en global i la participació dels usuaris i els seus processos d'adaptació a les accions realitzades.

Fase d'intervenció

1 . Mantenir un fluix de comunicació fluida i constructiva tant horitzontal com vertical entre els equips de gestió.
2 . Establir protocols de coordinació que siguen avaluats de forma crítica i amb caràcter permanent amb la finalitat de garantir la consecució dels objectius de cadascuna de les fases.
3 . Articular instruments d'avaluació permanent i agents avaluadors externs per garantir la neutralitat dels informes.
4 . General processos de formació permanent i autoformació de caràcter teòric-pràctic amb la finalitat de garantir la màxima eficàcia de la formació inicial dels agents implicats en el projecte.
5 . Aplicar les accions i cadascun dels objectius dissenyats per a cadascuna d'elles, realitzant procés d'avaluació contínua i registres de les seues disfuncions o resultats imprevists

Fase d'avaluació

L'avaluació del projecte ha de recollir la processual és a dir la derivada dels informes progressius d'avaluació que recullen les disfuncions i els resultats imprevists i l'avaluació anual que constituïex un informe anual sobre els objectius dissenyats, les accions realitzades i els resultats obtinguts.

L'avaluació del projecte en dues fases simultànies. Una fase d'avaluació interna en la qual els equips responsables de cadascuna de les àrees del projecte realitzaran una avaluació qualitativa i quantitativa. Aquest informe d'autoavaluació serà realitzat pels equips de professionals del projecte recollint tots aquells informes de caràcter quantitatiu i qualitatiu que adonin d'informacions rellevants sobre el desenvolupament del projecte.

La fase d'avaluació externa es realitzarà amb instruments que es dissenyaran prèviament, entre altres entrevistes als usuaris del projecte i als responsables de les institucions i administracions col·laboradores, grups de discussió, guies d'observació…etc. Aquesta avaluació externa serà realitzada per experts en la matèria que no tinguen vincles professionals amb els equips del projecte i que no pertanyen a institucions o organitzacions vinculades a ell.